Arguments per a la integració de les TIC

Aquests són un seguit d’arguments a favor de la integració de les TIC en els processos d’ensenyament-aprenentatge. L’objectiu que perseguim és manifestar la importància de les TIC i mostrar una actitud positiva i activa de cara a l’aplicació del nostre projecte.

Necessitat d’adaptar l’educació a la nova societat de la informació i el coneixement perquè enriqueixen els llibres de text, els materials docents i els mètodes pedagògics. Doncs, com diu Jodri Adell, l’educació formal serà afectada de múltiples formes a causa de la revolució tecnològica. Així doncs, podem afirmar que les TIC suposen una tal revolució que comportarà que “la sociedad de la información será la sociedad del conocimiento y del aprendizaje” (Jordi Adell). A més, les TIC canvien els rols de l’educació tradicional (explicacions orals, us de la pissarra, dels llibres...) mitjançant noves maneres d’emmagatzemar i presentar la informació.

Cal esmentar també que els alumnes, fora de les aules, estan exposats a tota una xarxa tecnològica on hi tenen una activitat freqüent i constant ja que, així com les noves tecnologies estan afectant tots els àmbits de la nostra vida en la societat actual, també “están cambiando nuestra manera de hacer las cosas: de trabajar, de divertirnos, de relacionarnos y de aprender” (Jordi Adell, 1997).

A través de les TIC es treballen d’una manera molt completa i dinàmica les exigències del currículum vers el desenvolupament de totes i cada una de les competències bàsiques. Com ens expliquen Gargallo i Suarez, la introducció de les noves tecnologies suposa una sèrie de canvis en l’educació, de la mateixa manera que presenten avantatges en comparació als recursos emprats en l’ensenyament tradicional: “flexibilidad instruccional; complementariedad de códigos; aumento de la motivación; desarrollo de actividades colaborativas y cooperativas”. Ambdós autors defensen aquests canvis mitjançant una pedagogia constructivista, la qual empra estratègies per relacionar, combinar i transformar els coneixement, així com afavoreix la capacitat de recerca, indagació, curiositat, exploració i imaginació. És a dir, s’ha d’aconseguir que els alumnes treballin de manera lliure, com diu Antonio Bartolomé, “libertad integral como elemento absolutamente necesario para el aprendizaje, para la adquisición de conocimientos”.

Finalment, cal afegir que Gargallo y Suarez afirmen que les TIC incideixen sobre els processos cognitius amplificant els recursos mentals: “se incrementa nuestra capacidad para codificar, almacenar, procesar y transmitir todo tipu de información”.

Augmenta la motivació intrínseca i l’atenció dels alumnes vers els continguts curriculars. Aquest fet pot estar influenciat, en certa manera, per la integració de diferents tipus o formats d’informació, la qual permet afegir a una base de dades sons, imatges, enllaços a altres textos, etc. Per tant, com diu     Quintana al seu article, això ens permet la possibilitat d’exemplificació, modelització i referènia a la realitat; d’aqueta manera, el procés d’aprenentage és més real i signfictiu i, per tant, la motivació i atenció dels alumnes augmenten.

Permeten a l’alumne treballar de manera autònoma, cosa que permet desenvolupar la capacitat de tractar la informació (recerca, selecció, síntesi...), fent l’aprenentatge més constructiu i creatiu. Això és, però, una arma de doble fil. Per una part el volum d’informació és enorme i augmenta de forma exponencial cada any, cosa que “...supone la necesidad de actualización permanente y de diseñar y utilizar nuevos modos de organizar y acceder a la información” (Adell, 1997). Per això primer caldrà treballar destreses com ara l’accés i selecció de la informació.

Aquest aprenentatge autònom és degut, també a la senzillesa del seu ús, ja que no es necessiten coneixements previs per emprar les TIC, sinó que s’aprèn a través de la curiositat e interès. Com diu Quintana a «Multimèdia: què i per a què?», ja no cal ensenyar tant, sinó que l’alumne aprèn explorant, cometent errors, cosa que permet més llibertat i control sobre el seu aprenentatge.

Tot això també te una part negativa. Com trobem a l’article de Gargallo i Suárez «La integración de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la escuela. Factores relevantes.», els riscs i inconvenients que hem de tenir en compte són:

-   La pseudoinformació. Disposar de molta informació no significa estar més informat. Abans s’ha de dotar al subjecte d’eines o d’estratègies per seleccionar la informació i per analitzar-la críticament, separant allò rellevant d’allò irrellevant o manipulat.

-   La sobrecarga de la informació pot produir un efecte se saturació cognitiva, que impedirà l’aprenentatge.

-    Hem de vigilar que l’ús de noves tecnologies no confongui a l’alumne i es creí una dependència tecnològica . La finalitat de tot és saber el què o el perquè d’allò que cerquem, no saber com cercar-ho o on trobar-ho.

Afavoreixen una relació oberta i fluent amb tota la comunitat educativa (alumnes, professors i famílies), a través de diferents aplicacions relacionades amb les TIC (plana web, blocs, correu electrònic, xarxes socials...), però també amb la societat. Com bé apunten els professors de la Universitat de València Bernardo Gargallo i Jesús Suárez en el seu article «La integración de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la escuela. Factores relevantes.», “…Los avances tecnológicos han permitido crear entornos de comunicación totalmente nuevos, que no están sujetos a un medio físico y en los que la información se sitúa en un espacio no real (ciberespacio o espacio virtual), de modo que se puede transmitir la información de modo instantáneo y a nivel mundial.” És a dir, les TIC faciliten l’intercanvi d’informació, a temps real, i d’una forma bidireccional amb el món.

Gargallo i Suárez també parlen de una comunicació més viva i fluent quan parlen de les repercussions de la interactivitat: “… aparecen comunidades "virtuales" más activas, que no sólo consumen información, sino que también la producen y distribuyen. Las redes informáticas permiten a los usuarios participar de nuevas de formas de interacción social. Así se crean esas comunidades virtuales, grupos de personas que comparten un interés y que utilizan las redes informáticas como canal de comunicación entre individuos espacialmente dispersos y temporalmente no sincronizados.”

Permeten la presentació i tractament de la informació en forma de xarxa (hipertext). Quintana a «Multimèdia: què i per a què?», esmenta que la lectura ja no és d’esquerra a dreta, ni  de dalt a baix, sinó que, en lloc de fer-ne una lectura, s’hi navega: Videollegir. Aquest fet és degut a la múltiple varietat d’enllaços que podem trobar a un text, ja sigui a la data d’un determinat esdeveniment, al nom d’una festivitat, a una recepta,... Això implica que, duent a terme una lectura a través de la navegació, es puguin aprendre molts conceptes que anteriorment es desconeixien i que, pot ser, no tinguin res a veure amb el text que llegim.

Aquest fet, com diu Quintana, també té una part negativa. Com podem trobar al text, pot provocar, en molts casos, que ens despistem en coses que no són del nostre interès: “Però videollegir és no perdre el rumb, no desorientar-se i no distreure’s amb els cants i el maquillatge de les sirenes.” (Quintana,J, 1997).