El nostre projecte

La finalitat del nostre projecte de millora consisteix en crear una Biblioteca 2.0, o dit d’una altra manera, dinamitzar la biblioteca del CEIP Son Oliva a partir de les eines que la Web 2.0 posa al nostre abast. Aquest procés l’explicarem més endavant, però ara ens centrarem en el resultat final.

Amb aquest projecte perseguim que els alumnes puguin treballar amb nous recursos basats en les noves tecnologies: eReaders, ordinadors, flipbook, webquest, OpenOffice Impress...

L’objectiu principal de la Biblioteca 2.0 és fomentar la lectura mitjançant noves formes de presentació més motivadores, atractives, dinàmiques, cooperatives en oposició als materials tradicionals: llibres, quaderns, revistes, diaris...

No obstant això, dins el nostre projecte podem trobar certes limitacions o problemes, com ara: el recel per part del professorat, el pressupost, els recursos materials i humans, el temps, etc.

CEIP Son Oliva

Context del centre.

El CEIP Son Oliva es troba al barri de Son Oliva, a Palma. Compta amb un total de 457 alumnes, repartits en dues línies per cada curs d’educació Infantil i Primària i una plantilla de 29 mestres.

Pel que fa a les característiques socioeconòmiques, hi existeix un alt percentatge d'immigració, per la qual cosa la població és predominantment castellanoparlant, tot i que també en podem trobar d’illencs, procedents tant de la capital com de la part forana. D'altra banda, la gran majoria de les famílies pertanyen a la classe treballadora i viuen a habitatges plurifamiliars.

D’altra banda, el projecte educatiu del centre resa el següent: «Dins un marc democràtic, amb un talant participatiu i un clima propici on tot l’alumnat pugui desenvolupar les seves capacitats i personalitat:

- Es fomentarà la responsabilitat i l’autonomia. La instrucció es  considerarà un  medi per aconseguir una formació integral.

- Es potenciarà l’educació en els valors: respecte, amistat, solidaritat, sinceritat, tolerància; així com la capacitat creativa, de participació i l’esperit constructiu.

- Es procurarà una atenció individualitzada psicopedagògica i d’orientació educativa, segons nivells i necessitats.

- Es valorarà l’esforç i el progrés personal, fomentant l’autoestima i el respecte als altres i a les diferències; així com la participació i l’esforç de tots els sectors de la comunitat educativa envers el projecte comú.

- S’utilitzarà una metodologia preferentment activa, lligada amb l’entorn social, econòmic i cultural.

Pel que fa a la integració de les noves tecnologies de la informació dins el centre, aquesta és exageradament recent, ja que no ha estat fins el començament d’aquest curs 2010/11 quan s’han començat a instal·lar les pissarres interactives i els netbooks per l’alumnat de 3er cicle, justificat per la seva participació dins el pla de modernització educativa XArxipèlag 2.0, ideat per la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears. Actualment, el centre està tecnològicament equipat de: quatre pissarres interactives SMART+projectors (a les aules de 3er cicle de Primària), 100 netbooks (25 a cada aula de 3er cicle de Primària), pissarres interactives e-Beam+projectors a les aules d’anglès, plàstica, música i informàtica, un ordinador de sobretaula a cada aula i 15 ordinadors de sobretaula a l’aula d’informàtica. A més, hi ha una xarxa wifi instal·lada per a tot el centre. El sistema operatiu que s’empra en tot moment és Linux. Pel que fa a la biblioteca, el nostre camp de treball, hi trobam només un ordinador de sobretaula que no es troba operatiu.

Cal destacar també la relació que, des de fa ja un parell d’anys, el personal docent del centre està intentant potenciar amb les famílies a través d’Internet mitjançant el foment de la plana web de l’escola (www.ceipsonoliva.com) i la creació de diferents blocs d’àrea (Educació Física, Música), d’etapa (Educació Infantil) i fins i tot de projecte Comenius, on s’estableix també comunicació amb la resta d’escoles europees que hi participen, les quals també es mantenen en contacte a través d’un compte a eTwinning.

Equipament

La tasca d’equipar el centre d’acord amb les exigències i necessitats per desenvolupar el projecte Biblioteca 2.0 no és fàcil, tenint en compte que el CEIP Son Oliva és una escola pública i que, com a tal, el pressupost del qual disposam ve sempre donat per la Conselleria d’Educació.

Com comentàvem anteriorment, fruit del pla de modernització educativa XArxipèlag 2.0, el centre ja compta amb tot un equipament tecnològic bastant acceptable, tot i que no estigui operatiu al cent per cert degut a la seva recent instal·lació. El CEIP Son Oliva, doncs, disposa de quatre pissarres interactives SMART+projectors (a les aules de 3er cicle de Primària), 100 netbooks (25 a cada aula de 3er cicle de Primària), pissarres interactives e-Beam+projectors a les aules d’anglès, plàstica, música i informàtica, un ordinador de sobretaula a cada aula i 25 ordinadors de sobretaula a l’aula d’informàtica. A més, hi ha una xarxa de cablejat per a la connectivitat WI-FI instal·lada per a tot el centre. El sistema operatiu que s’empra en tot moment és Linux.

Malauradament, per desenvolupar el nostre projecte, aquest equipament és insuficient. Per començar, caldrà equipar la biblioteca. S’haurà d’arreglar l’ordinador de sobretaula que es troba no operatiu o subtituir-lo per un de nou. Aquest serà d’ús exclussiu del mestre encarregat de la biblioteca. Per tant, convendrà afegir fins a cinc ordinadors de sobretaula per a ésser emprats per l’alumnat. També s’haurà d’instal·lar una pissarra interactiva amb el seu projector i altaveus, que aniran connectats a l’ordinador del mestre.

Per una altra banda, caldrà invertir en l’adquisició de 25 lectors de llibres electrònics (eReaders) de préstec dirigit essencialment a alumnes de 3er cicle de Primària per qüestió d’adquisició de responsabilitats. La resta d’alumes els podran fer sevir sempre i quan hi hagi el mestre encarregat de la biblioteca davant i en cap cas se’ls deixarà treure els eReaders fora de la biblioteca. Serà necessari, doncs, crear un arxiu de llibres electrònics. També serà necessària l’adquisició de tot un catàleg de CD-Roms o living books per completar l’oferta de literatura digital.

Pel que fa als recursos humans, es necessitarà una persona encarregada de la biblioteca durant l’horari lectiu, prèviament formada sobre noves tecnologies. També caldrà un tècnic informàtic de manteniment de l’equipament tecnològic fixe que pugui acudir en qualsevol moment a reparar qualsevol desperfecte.

Distribució d'ordinadors

El nostre projecte es durà a terme en diferents espais, tots ells equipats de manera diferent i, per tant, cada un d’ells seran emprats per a diferents finalitats.

El primer espai que ens trobem és la biblioteca, la qual està equipada amb 6 ordinadors, un d’ells pel mestre encarregat de la biblioteca. Aquesta ens permet treballar en grups de 5 o 6 i dur a terme petits tallers de lectura, recerca, etc. Com he esmentat anteriorment, el mestre també disposa d’un ordinador per dur a terme les explicacions, fer de guia,...

Les avantatges que ens pot proporcionar el treball dins la biblioteca són diverses, entre les qual hi trobem que:

- Podem realitzar-hi treball col·laboratiu.

- Els alumnes comparteixen coneixements amb la resta de companys.

- El mestre té més facilitat per controlar la feina, ja que l’espai és limitat.

- És un lloc fixe, no hem de transportar el material d’una aula a una altre i l’equipament ja està endollat.

- Els alumnes perceben la biblioteca com un espai d’ús, en el qual hi poden treballar qualsevol àrea.

Un altre espai en el qual també es durà a terme el projecte és l’aula d’informàtica, dins la qual hi trobem 15 ordinadors (1 per a cada 2 alumnes), més un altre pel mestre. L’ús i els avantatges d’aquesta aula són molt similars als de la biblioteca, amb la gran diferència que l’aula d’informàtica pot donar cabuda tots els alumnes d’una mateixa classe i també, tots els alumnes que no disposen d’ordinadors portàtils a la seva aula. A més, aquesta ens permet emprar les TIC com a recurs i no com a ciència (igual que la biblioteca).

El tercer espai que cal esmentar són les aules de 3r cicle, les quals disposen d’un ordinador portàtil per a cada alumne. Aquests ens permeten l’ús individual de les tasques on cada alumne pot encarregar-se d’una part de la tasca final. Com a avantatge principal hi trobem que l’alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge, a més de l’autonomia que proporciona el treball individual. A més, una altra avantatge és que aquests orinadors portàtils són emprats sempre per la mateixa persona, cosa que permet l’emmagatzement de documents, evita possibles avaries (només el toca una persona),...

Finalment, ens trobem amb les aules que solament compten amb un ordinador, l’ús del qual va destinat al professor, principalment, però també als alumnes a l’hora de fer projeccions, activitats interactives, etc. D’aquesta manera, un dels avantatges més importants és que permeten l’interactivitat dels alumnes i, a més, són una eina molt útil pels mestres, a l’hora de fer explicacions, consultes, activitats amb la pissarra digital, etc. A més, aquest ordinador sempre es troba al mateix lloc i per tant, no s’ha de transportar d’un lloc a un altre i sempre es troba endollat.

Inventari

El programari bàsic que s’emprarà, emmarcat dins el sistema operatiu Linux, serà essencialment l’OpenOffice (per treballar amb processadors de text, presentacions de diapositives, fulls de càlcul i bases de dades), l’Okular (per permetre la lectura d’arxius pdf), el Gnash (per permetre la reproducció d’arxius multimèdia i animacions flash), l’Issuu (servidor online per a la creació de flip books) i el Modzilla Firefox (per permetre la navegació per Internet). Tot el software segueix la nostra filosofia d’emprar un programari lliure i de domini públic. 

Material	Disponible	No disponible
Linux	X
OpenOffice	X
Okular	X
Gnash	X
Issuu	X
Mozilla Firefox	X
Ordinadors		X
Netbooks		X
Pissarra digital		X
eReader		X
Connexió WI-FI	X
Projectors		X

*Tot l'equipament que no tenim disponible serà pressupostat i sol·licitat a Conselleria.

Millores de la Biblioteca 2.0

Les millores que aporta la conversió d'una biblioteca tradicional a una Biblioteca 2.0 són:

• A la biblioteca 1.0 queda registrada la informació de préstec, però moltes vegades en format paper. En canvi, la biblioteca 2.0 ofereix un catàleg més ampli de productes i serveis. Per exemple, es pot saber quin tipus d’informació es consumeix (llibres, música, arxius sonors, còmics, fotografies, vídeos, etc...), quan es consumeixen i inclús des d’on: lloc i tipus de dispositiu d’accés a Internet.

• A la biblioteca 1.0 els usuaris comenten els productes que han consumit amb altres usuaris o amb els bibliotecaris, però poques vegades queda algun registre. En canvi, a la biblioteca 2.0 pràcticament tots els productes i serveis poden comentar-se, recomanar-se i etiquetar-se.

• La biblioteca 2.0 permet realitzar anotacions, subratllats o marques.

• A diferència de la biblioteca 1.0 que tenia uns horaris bastants rígids, la biblioteca 2.0 obrirà les seves portes ininterrompudament.

En definitiva, la biblioteca 2.0 es converteix en una biblioteca transparent, les tasques que duen a terme els altres usuaris queden a la vista de totes les persones.

Limitacions i problemes

És clar que dins el nostre projecte ens trobarem amb certes limitacions o problemes. Per exemple, en una primera lectura:

-   La reticència o el recel que poden presentar els docents a l’hora d’incorporar les noves tecnologies a la seva pràctica diària. Encara ens trobarem dins del procés d’introducció de les TIC al centres d’ensenyança per a que el seu ús es converteixi en una cosa habitual i necessària. En relació a aquest punt, es fa necessària una bona formació dels mestres, seria i planificada amb uns objectius concrets. Molts docents són immigrants digitals i poden sentir-se perduts dins del món digital i de la Web 2.0. Per això, proposem crear tallers on, grups de mestres (podria ser per cicle), es reuniran per compartir coneixements vers a les noves tecnologies. En aquestes reunions (cada setmana o cada quinzena), els mestres més avançats podrien ajudar a la resta amb coses com per exemple la creació d’un blog, o compartir recursos didàctics en xarxa interessants, etc. A més, es donarà informació dels cursos de formació per a professorat en relació a les noves tecnologies podent, en coordinació amb l'equip directiu, donar majors facilitats als mestres que vulguin realitzar alguns d'aquests cursos. Finalment, i a nivell de tot el centre, es podria celebrar una "diada virtual", on tota la comunitat educativa (mestres, alumnes, famílies) poguessin compartir tot allò que volguessin en relació a les noves tecnologies. De totes aquestes formes, es podrien donar a conèixer tots els avantatges que ofereixen les TIC i a poc a poc anar creant, dins d'un ambient col·laboratiu, una conscienciació de cara al seu ús.

-  La inestabilitat de certes eines de la Web. La majoria de les eines de la xarxa poden, en qualsevol moment, desaparèixer o transformar-se. Per això, es farà un registre de tots els recursos utilitzats, així com de les actualitzacions realitzades, de manera que qualsevol canvi no suposi un problema en tornar a començar de nou. A més, s'utilitzaran recursos, programaris, o d’altres ben coneguts i estables (per exemple l’OpenOffice). També, en la creació d’una Webquest, es guardarà un arxiu de text, d'imatges, de sons, etc., amb tots els punts desenvolupats en aquesta (presentació, introducció, tasca, procés, etc) per si en qualsevol moment el servidor utilitzat canviés, es pogués crear la mateixa Webquest en un altre de forma gairebé immediata.

En una segona lectura,  podríem esmentar aspectes més concrets com:

-  Pressupost: encara que en el nostre centre ja existeixen recursos informàtics (com es detallarà més endavant), serà necessari fer una petita inversió per poder dur a terme aquest projecte.

-  Recursos Humans: persones implicades amb el projecte. En aquest sentit, es crearà una Comissió TIC, des d'on s'oferirà ajuda, informació i assessorament necessaris per part dels mestres implicats.

-  Temps  (per a un bon disseny, recerca d’informació, renovació i manteniment del servici, etc.). També a càrrec d’aquesta Comissió TIC.

- Instal·lacions adequades. Xarxa sense fil en funcionament. Afortunadament, el nostre centre compta amb tot un equipament tecnològic bastant acceptable que inclou una xarxa de cablejat per a la connectivitat WI-FI per a tot el centre.

-   Equipes informàtics necessaris: ordenadors o netbooks, software, lectors de llibres, etc.  En quant a ordinadors o netbooks, el centre ja compta amb alguns, encara que caldrà invertir per tenir-ne més per a l'àrea on tindrà lloc el nostre projecte. També caldrà invertir en els lectors de llibres. Pel que fa al software, farem ús d'un programari lliure i de domini públic.

En qualsevol cas, pensem que tots i cadascun d’aquests aspectes poden ser superats amb l'esforç i la col·laboració de tots. I sempre tenint en compte tots els avantatges (esmentats al punt anterior) que ofereix un projecte d'aquest tipus per a tota la comunitat educativa. A més a més, es pot dir que aquest projecte és un pas més vers a la incorporació real de les TIC en els centres escolars, procés promogut per la mateixa Conselleria i cap a on s'encamina el futur a les aules.

Arguments per a la integració de les TIC

Aquests són un seguit d’arguments a favor de la integració de les TIC en els processos d’ensenyament-aprenentatge. L’objectiu que perseguim és manifestar la importància de les TIC i mostrar una actitud positiva i activa de cara a l’aplicació del nostre projecte.

Necessitat d’adaptar l’educació a la nova societat de la informació i el coneixement perquè enriqueixen els llibres de text, els materials docents i els mètodes pedagògics. Doncs, com diu Jodri Adell, l’educació formal serà afectada de múltiples formes a causa de la revolució tecnològica. Així doncs, podem afirmar que les TIC suposen una tal revolució que comportarà que “la sociedad de la información será la sociedad del conocimiento y del aprendizaje” (Jordi Adell). A més, les TIC canvien els rols de l’educació tradicional (explicacions orals, us de la pissarra, dels llibres...) mitjançant noves maneres d’emmagatzemar i presentar la informació.

Cal esmentar també que els alumnes, fora de les aules, estan exposats a tota una xarxa tecnològica on hi tenen una activitat freqüent i constant ja que, així com les noves tecnologies estan afectant tots els àmbits de la nostra vida en la societat actual, també “están cambiando nuestra manera de hacer las cosas: de trabajar, de divertirnos, de relacionarnos y de aprender” (Jordi Adell, 1997).

A través de les TIC es treballen d’una manera molt completa i dinàmica les exigències del currículum vers el desenvolupament de totes i cada una de les competències bàsiques. Com ens expliquen Gargallo i Suarez, la introducció de les noves tecnologies suposa una sèrie de canvis en l’educació, de la mateixa manera que presenten avantatges en comparació als recursos emprats en l’ensenyament tradicional: “flexibilidad instruccional; complementariedad de códigos; aumento de la motivación; desarrollo de actividades colaborativas y cooperativas”. Ambdós autors defensen aquests canvis mitjançant una pedagogia constructivista, la qual empra estratègies per relacionar, combinar i transformar els coneixement, així com afavoreix la capacitat de recerca, indagació, curiositat, exploració i imaginació. És a dir, s’ha d’aconseguir que els alumnes treballin de manera lliure, com diu Antonio Bartolomé, “libertad integral como elemento absolutamente necesario para el aprendizaje, para la adquisición de conocimientos”.

Finalment, cal afegir que Gargallo y Suarez afirmen que les TIC incideixen sobre els processos cognitius amplificant els recursos mentals: “se incrementa nuestra capacidad para codificar, almacenar, procesar y transmitir todo tipu de información”.

Augmenta la motivació intrínseca i l’atenció dels alumnes vers els continguts curriculars. Aquest fet pot estar influenciat, en certa manera, per la integració de diferents tipus o formats d’informació, la qual permet afegir a una base de dades sons, imatges, enllaços a altres textos, etc. Per tant, com diu     Quintana al seu article, això ens permet la possibilitat d’exemplificació, modelització i referènia a la realitat; d’aqueta manera, el procés d’aprenentage és més real i signfictiu i, per tant, la motivació i atenció dels alumnes augmenten.

Permeten a l’alumne treballar de manera autònoma, cosa que permet desenvolupar la capacitat de tractar la informació (recerca, selecció, síntesi...), fent l’aprenentatge més constructiu i creatiu. Això és, però, una arma de doble fil. Per una part el volum d’informació és enorme i augmenta de forma exponencial cada any, cosa que “...supone la necesidad de actualización permanente y de diseñar y utilizar nuevos modos de organizar y acceder a la información” (Adell, 1997). Per això primer caldrà treballar destreses com ara l’accés i selecció de la informació.

Aquest aprenentatge autònom és degut, també a la senzillesa del seu ús, ja que no es necessiten coneixements previs per emprar les TIC, sinó que s’aprèn a través de la curiositat e interès. Com diu Quintana a «Multimèdia: què i per a què?», ja no cal ensenyar tant, sinó que l’alumne aprèn explorant, cometent errors, cosa que permet més llibertat i control sobre el seu aprenentatge.

Tot això també te una part negativa. Com trobem a l’article de Gargallo i Suárez «La integración de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la escuela. Factores relevantes.», els riscs i inconvenients que hem de tenir en compte són:

-   La pseudoinformació. Disposar de molta informació no significa estar més informat. Abans s’ha de dotar al subjecte d’eines o d’estratègies per seleccionar la informació i per analitzar-la críticament, separant allò rellevant d’allò irrellevant o manipulat.

-   La sobrecarga de la informació pot produir un efecte se saturació cognitiva, que impedirà l’aprenentatge.

-    Hem de vigilar que l’ús de noves tecnologies no confongui a l’alumne i es creí una dependència tecnològica . La finalitat de tot és saber el què o el perquè d’allò que cerquem, no saber com cercar-ho o on trobar-ho.

Afavoreixen una relació oberta i fluent amb tota la comunitat educativa (alumnes, professors i famílies), a través de diferents aplicacions relacionades amb les TIC (plana web, blocs, correu electrònic, xarxes socials...), però també amb la societat. Com bé apunten els professors de la Universitat de València Bernardo Gargallo i Jesús Suárez en el seu article «La integración de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la escuela. Factores relevantes.», “…Los avances tecnológicos han permitido crear entornos de comunicación totalmente nuevos, que no están sujetos a un medio físico y en los que la información se sitúa en un espacio no real (ciberespacio o espacio virtual), de modo que se puede transmitir la información de modo instantáneo y a nivel mundial.” És a dir, les TIC faciliten l’intercanvi d’informació, a temps real, i d’una forma bidireccional amb el món.

Gargallo i Suárez també parlen de una comunicació més viva i fluent quan parlen de les repercussions de la interactivitat: “… aparecen comunidades "virtuales" más activas, que no sólo consumen información, sino que también la producen y distribuyen. Las redes informáticas permiten a los usuarios participar de nuevas de formas de interacción social. Así se crean esas comunidades virtuales, grupos de personas que comparten un interés y que utilizan las redes informáticas como canal de comunicación entre individuos espacialmente dispersos y temporalmente no sincronizados.”

Permeten la presentació i tractament de la informació en forma de xarxa (hipertext). Quintana a «Multimèdia: què i per a què?», esmenta que la lectura ja no és d’esquerra a dreta, ni  de dalt a baix, sinó que, en lloc de fer-ne una lectura, s’hi navega: Videollegir. Aquest fet és degut a la múltiple varietat d’enllaços que podem trobar a un text, ja sigui a la data d’un determinat esdeveniment, al nom d’una festivitat, a una recepta,... Això implica que, duent a terme una lectura a través de la navegació, es puguin aprendre molts conceptes que anteriorment es desconeixien i que, pot ser, no tinguin res a veure amb el text que llegim.

Aquest fet, com diu Quintana, també té una part negativa. Com podem trobar al text, pot provocar, en molts casos, que ens despistem en coses que no són del nostre interès: “Però videollegir és no perdre el rumb, no desorientar-se i no distreure’s amb els cants i el maquillatge de les sirenes.” (Quintana,J, 1997).

Competències bàsiques de les TIC

Les competències bàsiques del currículum de primària de les Illes Balears que podem relacionar directament amb les TIC són:

- Competència comunicativa lingüística i audiovisual: és saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació (anomenada competència digital), amb gestió de la diversitat de llengües, amb l'ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions.

En síntesi, el desenvolupament de la competència lingüística i audiovisual suposa el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.

En el cas del nostre projecte aquesta competència es treballa mitjançant un hiperconte, un PowerPoint i un Flipbook, el que volem és que els alumnes treballin i dominin diferents formats, en aquest cas digitals i audiovisuals.

- Tractament de la informació i competència digital: La competència en el tractament de la informació incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital).

Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les seves pautes de decodificació i transferència, així com l'aplicació en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus d'informació, les seves fonts, possibilitats i localització, i dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se aquest coneixement.

En síntesi, el tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. També ha de potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l'ús de la informació.

Bàsicament aquest és l’objectiu que persegueix la Webquest que hem creat: promoure l’autonomia a l’hora de treballar, tot seguint unes pautes i una informació que està a l’abast dels alumnes, però que ells han de seleccionar per tal de que sigui adequada a allò que es demana.

Integració de les TIC al sistema educatiu

Identificació i presentació de plans d’integració de les TIC del Govern Balear i altres plans d’ iniciativa pública o privada.

El Govern Balear ha posat en marxa un pla que té per objectiu general proporcionar a la Comunitat Educativa de les Illes Balears l’ accés a les TIC per tal de què els estudiants els emprin com a eines d’ aprenentatge en el procés de la seva formació i capacitar-los així d’ una eina de treball que podran utilitzar durant la seva incorporació al món laboral. A més, volen promoure les TIC en totes les àrees i nivells educatius.

Així mateix, aquest Pla dotarà de la infraestructura tecnològica necessària perquè tant els centres educatius com els docents puguin emprar les TIC tant per la pràctica docent i com a eina didàctica. Una de les idees és la creació d’ una Intranet educativa que permeti compartir o intercanviar experiències educatives entre centres. També posar en funcionament un lloc web que proporcioni informació i recursos educatius a tota la comunitat educativa.

Per posar en marxa en un centre una infraestructura tecnològica com aquesta és necessari que s’ hi impliquin diferents agents: S’ ha de dotar els centres de recursos necessaris i d’un assessorament didàctic específic al professorat. Per una altra banda, també cal la figura de coordinador de TIC que dugui a terme el projecte i participi en la formació dels equips pedagògics necessaris. La Conselleria d’ Educació ha de fer una definició  del projecte i un seguiment i ha de proporcionar una formació; ha de promoure els materials i ha de gestionar el Web educatiu per tal de què aquestes eines s’ integrin en el Currículum. També és necessària la participació d’ alguns agents externs com la UIB, AMPA...

Evidentment, la infraestructura que es necessita és una xarxa d’ Internet, un servidor local Intranet del centre o una xarxa local per tal de dotar les aules multimèdia, els departaments didàctics, biblioteca, sala professorat,... dels mecanismes necessaris per tal de posar en marxa el Pla. A part, el Govern Balear hauria de donar solucions tècniques a una Intranet Educativa general que arribi a tots els centres educatius.

Dins els usos educatius que es poden abstreure d’ aquest Pla es remarquen els següents: com a eina de gestió, com a eina de treball del professorat, de diagnòstic, orientació i treball amb l’ alumnat de NEE, com a eina didàctica i cognitiva en el procés d’ ensenyament- aprenentatge, com a contingut curricular en sí mateix, com a eina bàsica d’ aprenentatge en la formació professional i com a eina de comunicació i d’ accés a la informació.

A part, a través de la integració de les TIC a tots els centres es podrien dur a terme infinitat de serveis tals com accés a Internet, correu electrònic personal i del centre, accés a fòrums i debats, possibilitat de webs personals, accés a eines de treball cooperatiu i aplicacions ofimàtiques i educatives.

Per tal de dur a terme aquest projecte és necessari que en els centres educatius hi hagi els recursos tècnics i una infraestructura que ho faci possible. Per això, són necessaris una xarxa/ estructura de formació permanent, servidors de control de domini (cablatge, punts de connexió, Rack, ports, Hubs, fibra òptica, conversors, router, XDSI, ADSL, fitxers, serveis de seguretat, CD- Rom i serveis d’ Internet), equip informàtic multimèdia en departaments, aula informàtica multimèdia i terminals multimèdia mòbils per aules. Els ordinadors han de compartir una base de dades d’ usuaris (mestres, alumnes, centre educatiu, Administrador) i tenir una política de seguretat comuna.

El Goven Balear veu la Sistematització de les competències bàsiques en TIC com una necessitat. Els alumnes en acabar l’ escolarització obligatòria han de ser capaç de ser un usuari informat de les possibilitats de les TIC i estar capacitat per aplicar selectivament els instruments TIC apropiats en els àmbits personal, laboral i social. Així hi entrarien en joc diferents dimensions com per exemple l’ alfabetització tecnològica, instruments de treball intel·lectual, eina de comunicació i control i modelització.

A part del Govern Balear hi ha altres plans que tenen com a objectiu específic estandarditzar una solució informàtica per a la gestió administrativa i acadèmica dels centres, així com incloure els elements necessaris per a racionalitzar la gestió econòmica però amb un enfocament de caire privat.

Funcions i actuacions del coordinador TIC a un centre.

A continuació s’exposaran les principals funcions i actuacions d’un coordinador/a TIC a un centre educatiu:

- Dinamitzar la integració curricular de les TIC al centre educatiu.

- Tenir els equips i la intranet del centre sempre preparats per poder fer-ne ús, tant pel que fa a la instal·lació com al manteniment dels equips.

- Proporcionar l’ajuda i l’assessorament necessari al professorat respecte a la instal·lació i a l’ús dels programes informàtics, equips, Intranet...

- Fer l’inventari i l’emmagatzament ordenat dels recursos, a més de l’elaboració de les fitxes d’inventari i manteniment.

- Actualitzar el catàleg-inventari de materials curriculars digitals: programes informàtics, vídeos,...

- Evaluar els materials didàctics disponibles.

- Gestionar els horaris de la utilització de les aules d’informàtica; així com també, la normativa d’ús del material.

- Velar pel bon ús d’aquestes tecnologies al centre.

- Fer un seguiment de la llibreta d’incidències de cada aula, en la qual els professors han d’anotar-hi els possibles problemes i incidències que puguin tenir amb el material durant les sessions.

- Dur a terme sessions formatives i informatives amb el professorat del centre.

- Elaborar els pressuposts relacionats amb els equips i infraestructures informàtiques i assessorar a l’equip directiu en temes relacionats amb les TIC.

Situacions d'aprenentatge amb TIC

 A partir del projecte Biblioteca 2.0 que estam desenvolupant al centre, hem ideat diferents activitats amb les quals treballar continguts literaris i habilitats lingüístiques i creatives a partir de l'ús de les noves tecnologies.

1. Activitat col·laborativa. Webquest 'Racó poèTIC'.

2. Activitat en gran grup. Hipercontes:

Els hipercontes són contes amb argument múltiple, és a dir que presenten diferents opcions al lector i aquest ha de triar.

Són idonis per treballar els hipertextos amb ordinador. S’hi poden treballar les diverses competències, especialment comunicació lingüística, cultural i artística, social i ciutadana i tractament de la informació i competència digital.

Podem trobar diversos hipercontes i informació sobre els seus aspectes didàctics a aquesta pàgina web:

http://win.memcat.org/telemat/hipercon/hiperind.htm

Els objectius bàsics d’aquests hipercontes són:

·         Seguir l’ordre d’una narració.

·         Valorar la importància d’un text escrit.

·         Treballar la creativitat.

·         Ser capaç de crear un text en cooperació amb la resta de la classe.

·         Aprofitar Internet com a medi cooperatiu.

·         Llegir el conte en format hipertextual interactuant amb l’argument.

Un clar exemple és el conte: Xip, la gota d’aigua. Aquest conte es pot treballar en varies versions: text en Flash per llegir i escriure, text en html per llegir o text en Word.

 http://win.memcat.org/telemat/hipercon/xip/index.html

Aquesta activitat començarà amb la projecció d’aquest conte (Xip, la gota d’aigua) a la pissarra digital, per tal que tots els alumnes ho puguin veure i puguin seguir i participar a l’activitat correctament. El mestre funcionarà de guia, establirà els torns de paraula i solucionarà tots els problemes que sorgeixin. La funció dels alumnes serà decidir quina gota volen que sigui la protagonista, que li passa, que ha de fer... Quan tothom estigui d’acord amb una idea, un dels alumnes sortirà i interactuarà amb la pissarra o bé escriurà el text corresponent sense faltes i amb una bona expressió.

Aquesta tasca serà col·laborativa, ja que tots els alumnes podran aportar les seves idees i la seva creativitat. Una vegada acabat el conte els nins podran veure el resultat d’aquesta activitat tan dinàmica.

3. Activitat en parelles. Elaborar un conte en format flipbook:

Un folioscopi és un llibre, generalment adreçat als infants, que conté una sèrie d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a la següent, de manera que en passar les pàgines ràpidament les imatges semblen animar-se tot simulant un moviment o altra tipus de canvi.

El folioscopi o llibre d’animació, conegut com a flipbook en anglès, és, essencialment, una forma primitiva d'animació. Les noves tecnologies han permès passar del paper a l’ordinador aquesta tècnica. Per això comptem amb aplicacions que ens permeten crear llibres animats (entre altres coses) a partir d’un pdf. La seva funció és crear atractives i modernes animacions de documents tradicionals. Sovint s’usen els flip books com a follets electrònics, presentacions, àlbums de fotografia digital, revistes digitals, etc. Nosaltres farem ús de flip book com a eina per a crear llibres digitals.

Són nombrosos els creadors de flip books que trobarem a la xarxa, però nosaltres ens decantarem per Issuu per diversos motius, entre ells que és un software lliure i la seva senzillesa (no es necessiten coneixements de programació flash). Amb ell podem afegir efectes, importar imatges, agregar música de fons, modificar el fons o l’estil del llibre de paper, fer zoom a la part que ens interessa i una immensa quantitat d’efectes més.

Un cop explicat el flipbook, passarem a explicar l’activitat que farem utilitzant el creador de flip books. L’idea de l’activitat és que, en parelles, els nostres alumnes inventin un petit conte, que posteriorment es publicarà en el format flipbook.

El primer que farem serà dividir al grup-classe en parelles, intentarem fer-ho de la manera més heterogènia possible, per fomentar la varietat d’estils, gustos i imaginació. Posteriorment i amb l’ajut del professor de català, (serà qui aconsellarà, guiarà i corregirà la feina) els alumnes escriuran la seva història. Creiem oportú dedicar dues setmanes per finalitzar l’història.

Un cop enlleestida l’història, a la classe d’informàtica dedicarem unes hores a passar-la a ordinador, mitjançant el processador de text de l’OpenOffice. Després la tasca serà passar el document a pdf, ho farem amb el programa Okular.

La propera sessió d’informàtica la dedicarem a ensenyar el funcionament de l’Issuu per tal de que els alumnes tenguin els coneixements necessaris per crear amb total llibertat el seu propi flipbook. A partir d’aquí ja es tracta de que els alumnes posin en marxa la seva creativitat i intentin que el seu llibre es converteixi en un original flipbook.

Materials multimèdia

 

El material multimèdia comporta en si mateix la combinació de diversos mitjans de comunicació combinats i integrats com a text, fotografies, imatges de vídeo o so, generalment amb el propòsit d'educar o entretenir. També entre les seves característiques destaquen la senzillesa d'ús lligada a la intuïció, la interactivitat i l'hipertext (Quintana, J. Multimèdia, què i per a què?). Segons Bartolomé, A.R. (1994)

http://www.lmi.ub.es/personal/bartolome/articuloshtml/98_multimedia/index.html#1, els multimèdia poden classificar-se en dos grans grups segons la seva estructura i objectius de educació: INFORMATIUS (per exemple bases de dades, enciclopèdies, diccionaris, etc.), i MULTIMÈDIA PER A l'AUTOAPRENENTATGE (FORMAR) tals com: tutorials, programes d'exercització, llibres multimèdia, programes de resolució de problemes, simulació i videojocs, etc.

En conseqüència, el següent material proposat, podriem classificar-lo com:

1. Llibres multimèdia o Living Books: Els llibres multimèdia infantils són programes lineals, composts per una sèrie d'escenes. En cada escena el nen pot interactuar amb objectes. També pot practicar amb la pronunciació de frases i sentències. El nen pot saltar l'ordre preestablert d'escenes.

2. Simulació: El disseny d'una simulació és bàsicament aquest: es planteja una situació en la qual succeeixen o poden succeir canvis. L'usuari pren decisions, i cada decisió té unes conseqüències que es tradueixen en nous canvis en l'entorn. L'objectiu de l'usuari pot ser explorar un entorn, assegurar la permanència del sistema,... o simplement sobreviure. L'aprenentatge pot estar lligat a la pròpia situació, és a dir, al desenvolupament de destreses complexes. Però pot també estar lligat a la millor comprensió de conceptes implicats en la situació, i en aquest cas es lliga a l'adquisició de coneixements. Finalment, el programa pot pretendre simplement desenvolupar destreses en la presa de decisions i en la capacitat d'interactuar amb màquines. Al recurs de Generador en xarxa de contes, els nins prenen les seves pròpies decisions, l'escenari on es va a desenvolupar la seva història, els personatges que van a intervenir, fins i tot el text de la història; i això es tradueix en canvis en l'entorn i noves i infinites possibles històries.

A continuació, la proposta dels materials multimèdia escollits:

Generador en xarxa de contes

 

Enllaç: http:// portal.perueduca.edu.pe/modulos/m_pancho/

Títol: Pancho y la máquina de hacer cuentos.

Descripció: Aplicació interactiva que permeteix crear contes personalitzats en forma de petites pel·lícules amb animació, mitjançant la selecció dels personatges, dels escenaris, del text, etc.

Raó de l’elecció: És una bona eina per promoure la creació i la imaginació dels alumnes i d’aquesta manera el gust per la lectura. Ells són els protagonistes del seu propi aprenentatge, poden crear les seves pròpies històries. D'altra banda, presenta uns gràfics atractius que incideixen en la motivació dels alumnes. Finalment la interacció és contínua.

Living books

Autor: Mercer Mayer

Títol: És una col·lecció de llibres, entre els seus títols destaquen: Monstruíto en la escuela, Harry y la casa encantada, Sólo abuelita y yo, etc.

Editorial: The Learning Company. En Barcelona, Publicaciones Océano (Colección Miro y Leo).

On es pot trobar: La col·lecció es troba disponible a través de multitud de proveïdors de llibres (Amazon per exemple). Aquesta serà una de les col·leccions que inclourem al nostre pressupost.

Descripció: Es tracta d'una sèrie de pantalles que actuen com a pàgines d'un llibre i on es va reproduint un conte, alhora que se li agreguen quantitat de nous components. Una veu va llegint el text de cada pàgina quan aquest apareix. L'edició permet triar entre anglès i espanyol. Posseeix una vintena de sectors per pàgina en els quals a través d'un clic es dispara una animació diferent. També hi ha música de fons. En general, tots els títols de Living Books són recomanables. Els nens a partir de practicar la lectura, aprenen a manejar el ratolí, a interactuar descobrint les animacions d'una forma amena i divertida. Recomanat pels editors per a nens de entre 3 i 9 anys.

Raó de l’elecció: Una vegada més, la interactivitat constant escoltant els sons que fan els protagonistes o ben llegint el text o escoltant-ho mentre es destaca amb un altre color a mesura que s'escolta. Els nens interactuen amb el ratolí fent un clic sobre qualsevol dels personatges o objectes. També té gràfics atractius amb colors vius que capten l'atenció dels lectors. D’altra banda, fem referència una vegada més al que diu Quintana a «Multimèdia: què i per a què?», la lectura ja no és d’esquerra a dreta, ni de dalt a baix, sinó que, en lloc de fer-ne una lectura, s’hi navega: Videollegir; presentant així múltiples opcions i incentivant la motivació dels infants.

Enllaç: http://www.cuentosinteractivos.org/

Títol: Iván y Navi i El Mundo al Revés

Autors: Héctor Ruiz (Direcció Técnica), Carmen Puche (Direcció Artística i guió), Jordi Rabascall (So i Música), Sebastià Freixa (Animació i Música), Beth Bardaji (Conta contes), Tumás Muntané (Animació), Marina O’keeffe (Diseny Gràfic). Il·lustracions: Marina Guitart, Lluc Ubach, Dominika Przybylska, Marion Fournioux y Scaramuix.

Editorial: Digital-Text és una editorial, spin-off de la Universitat de Barcelona, pionera en la creació de llibres multimèdia per a l’educació: Clic Clic Clic Contes Interactius.

Descripció: Recurs digital interactiu en xarxa a través del següent enllaç a través de l'enllaç esmentat avanç. Es tracta d’una sèrie de contes interactius dividits en dos grups:

- Iván y Navi, el poder de la imaginación: (3-6 anys, amb ajuda d’un adult). Són dos germans que s’ajuden mútuament per resoldre problemes que no sempre tenen una solució fàcil: estar malalts, la por als fantasmes... El seu secret és una gran imaginació.

- El Mundo al Revés, otra versión de los cuentos populares: (6-8 anys). Els personatges dels contes populars viuen noves històries en aquest món a l’inrevés ple d’aventures: En Patufet s’ha fet gran, un dels tres porquets vol ser diferent, etc.

Raó de l’elecció: En resum, un material didàctic molt interessant, que aporta multitud d’opcions educatives i que anima a la lectura per la seva pròpia interactivitat i atractiu contingut. Els nens poden practicar les diverses activitats o jocs que es van proposant al mateix temps que es va explicant el conte (o videollegir), tot això d'una manera amena i divertida. També transmet valors als nens i promou l'esperit crític en presentar contes tradicionals explicats des d'un altre punt de vista. A més, és una eina totalment gratuïta.

Implicacions i avantatges educatives dels multimèdia:

Una de les primeres avantatges dels multimèdia que trobem exposades a l’article de Quintana és la integració de diferents tipus o fonts d’informació. Això significa que, per exemple, a qualsevol base de dades hi puguem trobar sons, imatges, així com també enllaços a altres textos. D’aquesta manera, ens permeten l’exemplificació i modelització dels continguts i fan que aquests siguin més reals i significatius.

Una altra de les implicació que tenen dins l’educació és la presentació i tractament de la informació en forma de xarxa, el que fa que la lectura ja no sigui d’esquerra a dreta, ni de dalt a baix, sinó que en lloc de fer-ne una lectura s’hi navega. Tot això és degut a la múltiple varietat d’enllaços que podem trobar a un text, ja sigui a la data d’un aconteixement determinat, al nom d’una festivitat, etc. Duent a terme la navegació (o videolectura) i no la lectura tradicional, es poden conèixer diversos conceptes que, anteriorment, es desconeixien i que, pot ser, no tinguin res a veure amb el text, la qual cosa pot suposar un inconvenient perquè pot provocar distraccions. Per tant, com diu Quintana, videollegir és aprendre a fer ús d’aquesta informació sense perdre el rumb ni distreure’s.

A part de tot l’esmentat anteriorment, també ens permeten l’ampliació de les possibilitats d’interaccó, ja que l’alumne interacciona amb els companys, el mestre i, a més, amb l’ordinador, el qual li permet més llibertat i autonomia, cosa que suposa més control del seu aprenentatge.

Finalment, la darrera avantatge exposada per Quintana és la senzillesa del seu ús. Això implica que qualsevol persona pot utilitzar-les, sense la necessita de coneixements previs i, per tant, tothom s’atreveix a clicar. D’aquesta manera, es du a terme un aprenentatge a través de la curiositat, explorant i cometent errors.

Llibre multimèdia